Overblog Suivre ce blog
Editer l'article Administration Créer mon blog
23 janvier 2008 3 23 /01 /janvier /2008 21:34
Las abreviacions

[Per la tipografia en general e las abreviacions en particular, devèm téner compte que nos trobam dins l'encastre francés – levat per la val d'Aran e las Valadas italianas. Pensi qu'es bon de seguir las règlas de la tipografia del francés, levat quand es impossible.]


Las abreviacions son generalament pas emplegadas dins un tèxte normal ; pr'aquò, son utilas dins

- las nòtas de bas de pagina ;
- los libres tecnics ;
- los diccionaris, gramaticas, etc.

Principis

I a diferentas faiçons d'aqbreujar un mot :
- En suprimint las letras finalas, totjorn avant una vocala. La fin del mot es remplaçada per un ponch/punt.
        av. (avenguda)    indic. (indicatiu)    adj. (adjectiu)
- En suprimint letras a l’interior d’un  mot ; dins aquel cas, i a pas de punt a la fin.
        qqn (qualqu’un)      bd (baloard)
- En gardant pas que la primièra letra.
        v. (veire)            t. (tòme)

Remarca : Cal un punt abreviatiu levat quand es simbèl del sistèma internacional d’unitats :         g (grama)        h (ora)

Las abreviacions seguisson las règlas de las capitalas.
        Antiq. (Antiquitat, lo periòde)    antiq. (antiquitat, un objècte)

Las abreviacions correntas son generalament invariablas ; n’i a pr’aquò que prenon la marca del plural.
    Ser, Sers (sénher)     Dna, Dnas (dòna/dauna)    Dr, drs (doctor)
    no, nos
    (numèro)
    1èr, 1èrs (primièr/prumèr)    1ra, 1ras (primièra/prumèras)
    2en, 2ens (segond)                2na, 2nas (segonds)

Remarca : En occitan gascon, los numerals son epicèns :
2au, 2aus (g.)

Lo problèma se pausa pels numerals de saber se los cal far seguir d'una o de mai d'una letra en expausant.
Lo francés a causit e al singular e es al plural en expausant, levat per primièr ont trobam la marca del genre e del nombre : 1èr, 1èrs, 1ra, 1ras.
En occitan, pensi qu'es bon de seguir lo francés per çò que concernís primièr/prumèr mas coma, pels autres ordinals, avèm un genre e un nombre, me sembla mestièr de far coma per primièr/prumèr ; permet tanben una armonizacion amb lo gascon que los ordinals son epicens en -au [aw] e  que lo diftong se pòt pas desseparar  ! Prepausi donc d'abreujar coma indicat çai-sus : 2en, 2ens, 2na, 2nas – en gascon 2au, 2aus.

Abreviacions e sigles


Los sigles (en capitalas) sont balhats ara sens ponches abreviatius – UNESCO ; pr’aquò se pòdon totjorn escriure amb los punts – C.Q.F.D.
En bas de caissa, servan los jonhents e sos punts abreviatius
Abreviacion de dos elements de una letra an pas cap d’espaci o un espaci insecable ; los autres an un espaci insecable.

Abreviacions correntas

acus. — acusatiu
adj.
adjectiu
adv.
advèrbi
alg.
algèbra ; algebric
anal.
analogia
anc. 
ancian
apend. 
apendici
apr. J.C. 
après Jèsus Crist
arc.
arcaíc
aritm.
aritmetic ; aritmetica
arr.
arrondiment
art.
article
auv.
auvernhat
ab. J.C. 
abans Jèsus Crist
av.
avenguda, avienuda
bal./bd
baloard
bdc
bas de caissa
biol.
biologia
bot.
botanica
bull.
bulletin
cap.
capitala (geografia)
CAP
capitala (tipografia)
capit.
capítol
carr.
carrièra, carrèra
ch 
caval vapor (tecnic)
CV
caval vapor (fiscal)
coll.
colleccion
col.
colona
compl.
complement
condit.
condicional
Con
canton
Cia
  companhia
contemp. 
contemporanèu
cf.
confer (comparatz amb)
CV
Curriculum vitæ
d.
data
Da, Das 
dona, donas ; dauna, daunas
dem. 
   demonstratiu
dep.
departament
dicc.
diccionari
do
dito (dejà dich)
Dr 
doctor
doc.
document
Dla, Dlas
damisèla, damisèlas
ed. 
edicion
edit.
editor
epil.
epilòg
equiv.
equivalent
Ets
Establiments
etc. 
et cetera
etim.
etimologia
ex.
exemple
exp.
expeditor
fasc. 
fascicle
fut.
futur
f.c. 
fòra comèrci
h.c.
hòra comèrci (gasc.)
f.t. 
fòra tèxte
h.t. 
hòra tèxte (gasc.)
f./fem.
femenin
fo, fos
folio, folios
fcò 
francò
g./gasc.
gascon
geogr. 
geografia
geom. 
geometria
graf. 
grafic
gram.
gramatica
grav.
gravadura
ibid.
ibidem
i. e. 
id est (es a dire)
id.   
   idem (lo meteis ; lo medish)
indic.
indicatiu
inf. 
infinitiu
introd.
introduccion
invar. 
invariable
ital. 
    italic
JO 
Journal officiel
lem. 
lemosin
lengad. 
lengadocian
l. 
linha, linhas
loc. 
locucion
loc. cit. 
loco citato (passatge citat)
loc. laud. 
loco laudato (passatge aprovat)
Mme, Mmes 
Madame, Mesdames
Mlle ; Mlles
ms., mss 
manescrich, manescriches
m./masc.
masculin
M., MM. 
Monsieur, Messieurs
mod. 
modèrne
NB/N.B. 
nota bene
N.D.A. 
nòta de l’autor
N.D.E.
nòta de l’editor
N.D.L.R. 
nòta de la redaccion
no, nos 
numèro, numèros
op. cit. 
opere citato (òbra citada)
occ. 
occitan
p. passat
p. comp.    passat compausat
p. cap.    petitas capitalas
p. j.  
pèças jonchas ; ~juntas
paragr. 
paragaf/§
PS/P.S.    post scriptum
prov.
provençau
ro  
  recto
secc.    seccion
s.
—  sègle
s. d.    sens data
s. l.        sens luòc
s.l.n.d.    sens luòc ni data
sq.   
    sequiturque (e seguent)
sqq. 
   sequunturque (e seguents)
supl. 
   suplement
subs.  
  substantiu
t.
—  tòme
trad. 
   traduccion
traduct. 
   traductor
vo  
      verso
vol.  
  volum
VO  
version originala

Remarca : La o en expausant dins
vo, ro, etc. es pas lo signe del gra (°) mas una o mesa en expausant.

Los ponches cardinals

N        nòrd    E        èst    S        sud    O/W    oèst

Quand los punts cardinals son mençonats per las inicialas – NE, SO, NNE –  pedr designar dos airals opausats s’emplega un jonhent NNE-SSO.

Signes dels punts cardinals :
Lo gra, la minuta e la segonda s’escrivon pas e son repressentats atau
°        gra
’        minuta
’’        segonda

Sigles e acronims

Un sigle es un grop de letras inicialas de mai d’un mot ; cada letra es prononciada separadament.
    CNRS [cnrs]       
Un acronim es un sigle que  pòt èsser prononciat coma un mot normal.
    OPEP [opèp]

Unitats de mesura

A        — ampère        SI – intensitat electrica
A/m    — ampère per mètre
Ah        — ampère-ora
a        — are        SI – susfàcias agràrias =
bar       — bar        SI – pression
Bq       — Becquerel    SI – activitat radioactiva
cal       
caloria
cd       
candela        SI – intensitat luminosa
C     
  coulomb    SI – carga electrica
°      
gra        SI – angle
°C    
   gra Celsius
°F     
  gra Fahrenheit
°      
  gra geografic
∂     
  dioptria            vergença
F    
   farad        SI – capacitat electrica
gr/gon 
  grad        SI – angle
g      
grama        SI – massa
Gy 
      Gray        SI – dòsi absorbada
H   
    Henry        SI – inductancia
Hz   
    Hertz        SI – frequéncia
h    
   ora        SI – temps
J    
   Joule        SI – energia
j/d  
    jorn/dia        SI – temps
K   
    kelvin        SI – temperatura termodinamica
l.    
   litre        SI – volum
lm  
    lumen        SI – flux luminos
lx   
    lux        SI – esclairatge luminós
’    
   minuta d’angle
min 
      minuta
mol 
      mòle
N    
   newton
Ω    
   ohm
rad  
    radian
Pa   
    pascal
”   
    segonda d’angle
s   
    segonda
S  
    siemens
t    
   tona
V   
    vòlt
W  
    watt
Wb   
    weber

Cal totjorn qu'una abreviacion siá compreensibla e, de mai, deu èsser identica dins tot l'obratge concernit.
Les abreviacions devon èsser presentadas al començament del libre amb las autras explicacions que pòdon ajudar lo legeire.
                                                                        (de seguir… benlèu)

Partager cet article

Repost 0
Andriu de Gavaudan - dans Lenga
commenter cet article

commentaires

Presentacion

  • : Le blog de Andriu de Gavaudan
  • Le blog de Andriu de Gavaudan
  • : Actualitat en lenga occitana Lenga e cultura occitanas (occitan ancian e modèrne)
  • Contact

Recèrca